La primera mirada no volia que fos meva. És una mirada molt estimada per mi: la del meu fill. Vàrem sortir plegats a passejar per la nostra Barcelona i miràvem. Mentre passejavem i xerràvem, i sense saber com, ens vam trobar davant del Palau de la Música. Quin nom més encertat!
Gràcies Gerard