5 d’abr. 2007
30 de gen. 2007
Primeres mirades
La primera mirada no volia que fos meva. És una mirada molt estimada per mi: la del meu fill. Vàrem sortir plegats a passejar per la nostra Barcelona i miràvem. Mentre passejavem i xerràvem, i sense saber com, ens vam trobar davant del Palau de la Música. Quin nom més encertat! Gràcies Gerard
Subscriure's a:
Missatges (Atom)